És la més bella i la més eixerida,
no en trobareu enlloc cap de millor.
És la matrona que ha estat beneïda amb
l'aigua del mar i la sang del porró.

Ja són molts anys però el seu dol no amaina.
La llarga nit mai no veu l'albada.
Desperta-la, que té pressa per ser amada.

És la més bella i la més eixerida..

L'intens dolor ja li esquerda els ossos
i a cada pas té els ulls més plorosos.
Guarim-la ja, amb el foc dels nostres cossos.

Qui l'ha vista ja no se'n oblida,
la recordaran eternament.
Té una veu tan dolça i delicada
que cada paraula és més plaent.

Pretendents de mil contrades
ja desitgen fer-la seva;
però ella no els darà cap treva:
es deleix per la llibertat.

La Ben Plantada aixeca el cap,
no hi haurà pas qui li abaixi.
Sols amb sa mirada fina,
tindrà el món enamorat.

La Ben Plantada aixeca el cap,
prefereix de viure sola,
que de mal acompanyada
ja ho ha fet tots aquests anys.
És la més bella i la més eixerida,
no en trobareu enlloc cap de millor.

Qui l'ha vista ja no se'n oblida...

Li han promès la vida nova,
fins la lluna a dins un cove.
Però ella no anirà capcota:
sols anhela la llibertat.

La Ben Plantada aixeca el cap...

És la matrona que ha estat beneïda
amb l'aigua del mar i la sang del porró.

Benvolguda senyoreta,
som-hi, la convido a córrer amb mi.
No s'avergonyeixi massa,
que jo ja li mostraré el camí.

Per què es fa la despistada?
Ja sé que ho ha fet un munt de cops.
Però una cosa està ben clara,
que el d'avui serà el millor de tots.

I no m'avanci encara
que vull veure-li la cara
mentre correm junts pels camps verds, de maig.
Tot serà més fantàstic
si em trec el xandall de plàstic.
Sóc natural, tinc un toc especial,
i quan corro faig un crit animal.

Benvolguda senyoreta...

I és que som molt responsables:
sempre s'ha de fer un escalfament.
Vint flexions de panxa a terra,
diuen que és idoni per a la ment.
Seguirem la nostra festa
fent un exercici abdominal;
i ho farem amb molta cura
que sinó podríem prendre mal.

I com m'agrada viure
assaborint el seu somriure.
No hi ha res més dolç que els seus ulls verds, brillants.
I em perdo entre els seus llavis.
–Ai Arnau, no te'ls acabis!
Sóc natural, tinc un toc especial,
i quan corro faig un crit animal.
Benvolguda senyoreta...

I si fem una carrera,
no farem la marxa enrere
–no, no, no, això si que no, no, no.
No insisteixi en ser primera,
que això desespera.
A la meta tots dos junts!
Tots dos junts!

I no m'avanci encara...

Benvolguda senyoreta...

Botifarra amb seques
–seràs l'amo de les discoteques.
Botifarra amb seques
–t'ho faràs amb un parell de txeques.
Botifarra amb seques
–seràs l'amo de les discoteques.
Botifarra amb seques
–t'ho faràs amb quatre o cinc sueques.

Temps enrere jo era un pobre miserable:
no tenia amics i no tenia feina estable.
No era capaç d'enamorar a una iaia amb un cabàs:
tot el què tocava era un fracàs.
I vaig dir: prou!

M'he cansat d'aquesta vida
tan austera i avorrida.
Jo necessito veure món,
desfer-me d'aquesta rutina
que m'enverina.
Ja n'estic fart!
M'agafarà un infart!
Vull anar a viure a Mart!

Però una nit vaig conèixer un personatge especial,
un profeta, un visionari, un tio espiritual;
i va dir-me que el secret de la felicitat
era un plat d'allò més nostrat.

Botifarra amb seques...

Si m'haguéssiu vist abans, no creuríeu el que ara teniu davant:
era en Novita i ara sóc en Superman.
Fins i tot la meva mare em deia que era lleig de cara,
i ara sóc la flor de l'atzavara.
I vaig dir: prou!

M'he cansat d'aquesta vida...

Una platja diminuta,
però era tot el nostre afany.
Plens de sorra blanca ens hi estimàvem
fins que el dia es feia clar.

Quan el sol ja despuntava,
ens separava tot el mar,
i entre les onades hi dansava
la meva Sirena.

I l'endemà hi tornàvem,
jugàvem a creure-ho tot nou.
Somreies quan et cantava
un cop més amb el teu nom:

Sirena, Sirena, Sirena.

Quan et feia una carícia,
res podia fer-nos mal.
El temps s'aturava per nosaltres
i ja ens abrigava el mar.

Nit rere nit tornava
i nit rere nit somiava.
Somreies quan et cantava
un cop més amb el teu nom.

Una platja diminuta...

Ara escolto les onades,
ja no em parlen més de tu.
Com un dolç cristall de sucre blanc
vas fondre't com la sal al mar
–com la sal al mar.

Dins el nostre paradís!

Crucificats i apedregats, castigant-nos com si fóssim pecats.
Hem suplicat i hem implorat, i les llàgrimes les han ignorat.
La desil·lusió fa néixer l'odi i el rancor
–encomana't d'esperança, que la nostra sort s'atansa.
Ull per ull i dent per dent, ja veurem qui és el que acaba perdent.
Només el temps, el temps dirà qui rebrà el bes de la sort a la mà.
Un camí feixuc, en solitud, sense aixopluc.
Vam abandonar l'escòria per acariciar la Glòria.

No hi ha res més clar que l'aigua, la veritat és transparent;
i és amb aigua que ruixem la cara bruta que té aquesta gent.

Ja se'n va el dolor, s'il·lumina l'horitzó:
caminem amb el pas ferm, sense cap por.
Ja hi arribarem, amb la rauxa i amb el seny.
Tan intens és el desig que ja ens empeny.

Dins el nostre paradís, de les pomes en farem pastís.
Dins el nostre paradís, el pecat serà per l'infeliç.

L'èxode ha estat llarg, però el dolç plaer no arriba tard.
Ja tenim la mel als llavis. Que es separi el mar!

Arrossegats i arreplegats, com si fóssim uns inútils parracs.
I ja hem cridat i hem exclamat; i la nostra veu, ens l'han silenciat.  
La desil·lusió fa néixer l'odi i el rancor...
Un per un, tots van caient, no hi haurà qui s'estalviï el turment.
Ressonaran pels vells turons les rialles dels profetes del món.
Un camí feixuc, en solitud, sense aixopluc...

No hi ha res més clar que l'aigua...
Ja se'n va el dolor, s'il·lumina l'horitzó...
Dins el nostre paradís...
L'èxode ha estat llarg, però el dolç plaer no arriba tard...

Paradís, és el nostre paradís perdut.
Paradís, retornem al paradís perdut.

T'esperem al paradís.

S'ha perdut la bona educació:
no hi ha cap respecte ni un perdó.
Ja ningú cedeix el pas
ni t'ajuda amb el cabàs.
Però val més no preocupar-se,
ja que és fàcil alterar-se!
La gent va pel món escridassant.
No es diuen paraules amb encant.

Malauradament no hi ha cap més conclusió:
s'ha perdut la bona educació!

Però un servidor llueix amb il·lusió:
tota la pulcritud, tota la rectitud,
tota la bona imatge del vellut.
Afortunadament, jo encara sóc decent:
no hi ha un exemple millor, no, de cara al jovent.
I mireu per on mireu,
i és que al final ja ho veureu,
qui és la cara i qui és la pobra creu.

S'ha perdut la classe i el bon gust:
no s'inclinen al davant d'un bust.
Però és que no venen perfums?
La gent put més que els llegums.
El millor és no molestar-se,
ja que és fàcil alterar-se!
I quan necessites miccionar,
topes amb la gota d'un marrà.

Malauradament, no hi ha cap més conclusió,
i si hi és, no tinc pas ganes de ser un corcó:
i és que s'ha perdut, s'ha perdut la bona educació!

Però un servidor llueix amb il·lusió...

Tard o d'hora arribarà el moment
en què explotaré enèrgicament!

Sou uns desgraciats, uns fills de puta acabats!
Sou uns gamarussos, sou uns degenerats!
I és que s'ha perdut, s'ha perdut la bona educació!

M e l i s m a.
M e l i s m a.
M e l i s m a.

Bona nit i benvinguts altre cop al programa líder de Catalunya. Sóc Moisès Campaner, i això és El debat!
La d'avui serà una nit històrica, ja que tenim amb nosaltres els dos candidats a aquestes eleccions en l'únic debat televisiu d'aquesta campanya. No són unes eleccions qualssevol: són les definitives. Els experts i els analistes estan d'acord en que no només marcaran el futur del nostre país, sinó que traçaran els senders a través dels quals s'edificarà el futur de bona part de la humanitat. Una nit transcendent, sense cap dubte.
Sense més preàmbuls, donem la paraula al primer candidat de la nit. A la meva dreta el senyor Oriol Batlle ens presenta el seu programa. Endavant!

Oriol Batlle:
El capital és fenomenal i com Déu mana: el conservem com cal.
Regalem la llibertat al mercat: fem un "laissez faire".
Defensem a l'individu sobretot si estima...
El capital és el que ens cal, i és que sense ell no guanyaríem ni un ral.
Som l'única garantia estable. Voteu-me a mi, si us plau.

Doncs fins aquí el temps d'exposició del senyor Batlle. En efecte: uns plantejaments nítids i exposats amb tota claredat. Passem ara al segon candidat de la nit. A la meva esquerra pot començar l'exposició del seu programa el senyor Josep Fuster. Quan vulgui.

Josep Fuster:
L'únic camí vàlid té la fi en el progrés. No volem greix, fora aquest societat d'excés.
Revolució: trenquem les mil cadenes opressores i els barrots de la presó.
Aquesta és la nostra solució, i sinó, que baixi Déu i ens discuteixi la nostra raó.
Que no: ni classes ni esclaus de cap senyor! Que la llibertat d'un poble és poder dir "No".

La terra és pel qui la treballa, aquell que mai no calla. Nosaltres guanyarem aquesta baralla. La terra és pel qui la treballa, i aquest, senyors, aquest mai no badalla, no: ni dorm mai a la palla. Per medalla sols llueix una senalla, perquè ell sí que treballa. Així que et demano el teu vot per guanyar aquesta batalla.

I fins aquí el temps d'exposició del senyor Fuster. Ha ofert un ideari molt contundent i molt ben teixit a més d'exposar-lo amb molta convicció. Ara senyores i senyors els deixem uns minuts per donar pas a la publicitat, i en breus instants comencem el debat.

Cansada d'amagar la teva feminitat? Ja estàs farta d'haver de camuflar la teva bellesa femenina? No pateixis més. Amb el nou Tampó Burdó, a més d'absorbir totes les olors, també podràs absorbir tots els teus fluids més desagradables. No ho dubtis:Tampó Burdó.

Ja a la venda l'esperat segon disc d'Obeses. El grup de moda a Estats Units que ja ha venut més de dos milions i mig de còpies arreu del món. Un disc amb singles com Botifarra amb seques, La Ben Plantada, Correm! i molts d'altres. No et quedis enrere! Descobreix la nova música del grup que ja ha inscrit el seu nom entre els més grans! Compra el teu disc! Obeses, ja a la venda als millors establiments.

Coll-Motors presenta el nou tot terreny "Montané". Tracció a les quatre rodes; 40.000 cavalls de potència en un nou motor renovat de 35 cilindres; compta amb els sistemes ABS, ESP, CAT, PP i Cé, i, U. L'excel·lència feta vehicle. El quatre per quatre ideal per a un bon mascle. "Montané", ja al teu concessionari .

Bona nit estimats espectadors. Ja tornem a ser aquí.
Començarem, doncs, el debat. Recordin respectar el seu torn de paraula i preservar l'educació. Endavant!

OB: Si privatitzem, serem tots que hi guanyarem.
JF: No escampi mentides, ja sap que això acaba provocant ferides. La privatització, no: la nostra perdició. Volem un servei públic d'impecable qualitat –vostès l'han retallat.
OB: No enganyi el personal. Sap que aquí no hem fet cap mal.
JF: Doncs a totes famílies desnonades, no els hi vingui amb collonades.
OB: L'estat del benestar.
JF:No pretengui ara col·locar-se aquesta gran medalla.
OB: És una veritat.
JF: El poble és qui té el mànec de la dalla.
OB: Guanyo aquest debat.
JF: Guanyo aquest debat.
OB i JF: Però ja hem pactat!

Però... però... però, com és possible? O sigui que... ja han pactat abans de les eleccions? Però què és exactament el que volen vostès?

OB: Desenes de vots.
JF: O potser cents, o mil, o milers de vots; qui sap.
OB: Potser un milió, un bilió o un miliard.
JF: Com més siguin millor; i tampoc importa massa el color.
OB: Blaus o vermells o groguencs o ben verds són de tots colors.
JF: De tots colors!
OB: Blaus o vermells o groguencs o ben verds són de tots colors els...
JF: I tant que sí: amb tots ells farem un arc de sant Martí.

Vots, vots, volem més vots.
Vots, vots, a l'esquerra i a la dreta. Dreta, esquerra.
Vots, vots, a la dreta i a l'esquerra. Esquerra, dreta.
Més vots.

Presentació dels personatges: Ànec, Poll gras, Gallina i Gall.

Situació tràgica: Les aus de corral viuen un moment patètic per l'opressió d'un rei malvat.

Solució i mort: Després de divagar sobre possibles reaccions, es proposen d'acabar amb la vida del rei malvat. Junts, s'aproximen fins al seu palau i acaben amb la vida del rei Pingu.

Dansa ritual i festa final: Les aus de corral ballen conjuntament al voltant del cadàver del rei i reafirmen la seva personalitat.

I- Introducció
No hi ha esperança, no hi ha esperança.
L'hora s'atansa comença la dansa.
Gira l'espiral, i en el seu eix hi té la força del mal
que destrossa les vides.

II- L'adéu
Pare, me'n vaig a la guerra.
Mare, me'n vaig a la guerra.
Amics, me'n vaig a la guerra.
Amor, me'n vaig, me'n vaig.

III- Les veus interiors
Consciència: N'estàs segur? Només sembraràs misèria.
No n'estic segur, però busco la veritat.
Consciència: És boig! No sap res del cert diu que busca la veritat! Boig, boig!
Només haig de creuar aquelles fronteres i rere les muntanyes venceré.
Consciència: L'única frontera que creuaràs, és la que separa el bé i el mal.
No hi vagis, no hi vagis, no, no, no!

Què són aquestes veus que ressonen al meu cap?
No hi ha por que pugui vèncer aquest soldat.

VI- El camí heroic
Emprenc el meu camí
cap a la gran batalla,
i els que han dubtat de mi,
els deixo a la muralla.
Aquest pas és ben ferm.
Qui gosi aturar-me
caurà al bell mig de l'erm,
vençut pel cop d'una arma.

Soldats: Avant guerrers, avant!
Fem nostra la victòria.
Marxem amb pas triomfant
cap a la Glòria.

Emprenc el meu camí
cap a aquesta gran batalla,
i els que han dubtat de mi,
els deixo a la muralla.

V- Records d'infantesa
Recordo la bondat d'aquelles mares
que en néixer el seu infant l'abracen fort.
Quan perdi la innocència de la vida,
tot serà mentida, menys l'horitzó.

El temps m'ha robat la sort
i la sort m'ha robat el temps
per cercar-me  a mi mateix
entre aquest mar d'espessor.

VI- El camí enterbolint-se
Soldats i consciència:
Al llarg d'aquest camí
degoten les ferides.
Quan reptes el destí
es revelen les mentides.
L'hora s'acosta: això és el final.
L'hora s'atansa: ja no hi ha cap sortida.
L'única frontera que creuaràs
és la que separa el bé i el mal.
No n'està segur, diu que busca la veritat.
Pare, se'n va. Mare, se'n va.
Amics, se'n va. Amor, se'n va.

VII- L'albirament de l'enemic
Ja el veig: puc percebre l'espant dins els seus ulls.
Però el que em paralitza el cor
és veure-hi, en el seu rostre,
el meu rostre.
Que no me'n adono?
Que no me'n adono?
Consciència: No, no te'n adones,
has estat cec i ara ja no pots veure res més que la mort!

VIII- La batalla

IX- La no superació
Tot és inútil, tot és contradicció.
No hi ha respostes, no hi ha superació.
L'ombra és perpètua com ho és la negació.

X- Moralitat final
No hi ha esperança, no hi ha esperança.
L'hora s'atansa comença la dansa.
Gira l'espiral, i en el seu eix hi té la força del mal
que destrossa les vides.

L'ombra sols fuig en la nit.

Bona nit, bona nit,
que descansis i t'adormis
sota l'abrigall.
Fins demà, fins demà,
que t'espera un altre dia
i l'avui se'n va.

Somnis, somnis,
són per tu; fes teus els que voldràs complir.
Somnis, somnis,
són per tu; fes teus els que voldràs complir.

Dorm suau, dorm suau,
que la nit és molt més dolça
quan t'adorms en pau.
Tanca els ulls, tanca els ulls,
que el demà arriba molt d'hora
i ara ja és molt tard.

Somnis, somnis...

Bona nit, bona nit,
que descansis i t'adormis
sota l'abrigall.

Bona nit.