Em sento fascinat per aquest gust de maduixes
que guardes fidelment sempre entremig de les cuixes,
i em sento desbocat, em sento desbocat,
quan m'ho serveixes en un plat.

Atenció que mai no et falli la dada,
que tu, nena, saps prou bé com m'agrada:
ni més ni menys que amb una gran cullerada
de nata muntada.

Em sento captivat quan veig les dues cireres
que exalten prominents les teves parts davanteres.
I estic desorbitat, estic desorbitat,
absolutament fora de combat.

Atenció que mai no et falli la dada...

Remena, nena!
Fes-ho de cara o bé d'esquena.
Remena, nena!
Que el ritme és clau si vols sarau.

Ena, a, te, a....
Naaaaata!

Uns llavis perfilats amb gust de gerd i de móra
i el teu culet de préssec és tan dolç que enamora.
Estic tan afamat, estic descontrolat,
vull devorar-te tota dins un plat.

Atenció que mai no et falli la dada...

T'he dit un munt de cops que no m'hi posis banana,
només l'assaboreixo quan estic mort de gana.
Però farem una excepció, potser serà millor,
posa-m'hi també un enorme meló.

Atenció que mai no et falli la dada...
Remena, nena!...

Hi ha un virus a la ciutat,
tothom està infectat.
Hi ha un virus a la ciutat,
tothom està infectat,
i no podem fer res
per salvar-nos del suplici.

Et deixa el cos inert,
tenyeix els dits de verd.
Tindràs el cervell desert,
ho ha dit un savi expert,
i no hi ha cap remei
per guarir aquest malefici.

Virus! Tothom està infectat.
Virus! Petites peces d'un ramat.
Virus! Som esclaus del mal sense saber-ho.

Virus! Escapa't, ara o mai.
Virus! Milers de llops vestits de xai.
Virus! Tots som rics a base de misèria.

Controla el teu moviment,
és dins la teva ment.
Tindràs tot el cos absent,
servint aquest turment,
i no podem fer res
per salvar-nos del suplici.

Tothom ha caigut malalt,
el món és un corral.
No vagis a l'hospital
que això és molt més letal,
i no hi ha cap remei
per guarir aquest malefici.

Virus! Tothom està infectat...
Hem contagiat tota la humanitat.

Un bigoti de pam,
un bigoti molt gran,
tot el món vol conèixer l'home
del bigoti gegant!

Van dir que no podia ser,
que físicament era impossible,
que segons la llei de la gravitació universal
allò havia de caure com quan maten un pardal.

Però amics meus, jo ho vaig veure clar,
era tan autèntic que vaig flipar:
era vertader i original —quin cas!—;
sota el nas.

Un bigoti de pam...

Fins i tot van dir que estava boig
i que estava ben tocat de l'ala,
però jo sé que tots els que vam contemplar com li brillava el pèl,
des d'aleshores, tots estem ben plens de zel.

Però amics meus, jo ho vaig veure clar,
era tan autèntic que vaig flipar:
era vertader i original —quin cas!—;
sota del seu nas!

Uh, jo em deixaré bigoti;
seré tot un senyor i a cada racó
cridaran d'emoció
pel meu mostatxo.

Uh, sóc tan estrafolari;
quan parlin de mi
no sabran què dir
i acabaran cantant:
dubudubidubam!

Uh, jo em deixaré bigoti...

Un bigoti de pam,
un bigoti molt gran,
tot el món vol conèixer l'home
del bigoti més llarg, gras, dens, sant:
del bigoti gegant!

Quan em mires en silenci
dins els ulls t'hi veig un món,
insinues mig somriure
que desfàs amb un segon.
Quin misteri!, com la nit i com la vida
em desconcertes, i m'és igual,
si em deixes contemplar-te
només cinc minuts més...

Quan em parles amb matisos
no sé estar mai prou atent:
quan ressaltes una lletra
o canvies un accent.
No intueixo si voldries abraçar-me
o apunyalar-me, i m'és igual,
si em deixes escoltar-te
només cinc minuts més.

Que el destí té aquestes coses
i ens sorprèn a cada pas,
amb un petó podem entendre'ns
i ballar al mateix compàs.

Vull despertar i veure que somies.
Quan passi el temps tindrem tots aquests dies.
Saps que sí, el destí
ha volgut que ens trobem aquí.
Compartim el coixí, ja et pots arraulir,
i és així com m'agrada a mi.

Quan em fonc en els teus llavis
sé que puc aturar el temps,
entendré tot el que vulguis
amb el teu desig ardent.
M'enamora que t'inventis mil històries
fantasioses, i estic tan bé
si em deixes desitjar-te
només cinc minuts més.

Que el destí té aquestes coses...
Vull despertar i veure que somies...

Un sol gest, un sol mot,
un sol cor batega fort,
potser és Amor,
que no ens manqui la sort,
si el vent ho vol i va a favor arribarem a un bon port.
Un bon port ple d’amor.

Vull despertar i veure que somies...

I és així, així, així, saps que sí, és amb tu com m’agrada a mi.

Secrets del tot innobles
amagats a darrere dels teus mobles.
I a dins dels calaixons
hi ha mentides que porten pantalons.

Mira cap aquí! Sí!
Mira cap allà! Va!
Vas voler amagar-ho per no dir-ho a ningú!
No t'has adonat que ell ho sabia tot de tu!
Viu a dins del teu armari!

És el monstre de l'armari,
no hi haurà ningú que el pari,
no podreu estar mai quiets,
ell coneix tots aquests secrets!

És el monstre de l'armari,
més temible que un sicari,
a la nit us trobarà,
prepareu-vos per confessar!

Enmig de les camises
hi ha les restes de moltes trencadisses,
i els teus mals pensaments
són a sota les calces i els sostens.

Mira cap aquí! Sí!...
És el monstre de l'armari...

Ah, ah, ah, ell és el monstre!
Uh, oh, quina por, sortirà avui a la nit amb un afany demolidor!

Eh, tu, estigues atent, s'ha escapat el monstre, quin turment!
No cal pas ni que corris, és ràpid com la llum.
No avisis a la poli, si ell ho sap, has begut oli,
si vols guanyar el combat has de dir-li la veritat.

És el monstre de l'armari...
Mira a dins del teu armari!

“Guapo”, m'ho diuen quan passejo,
“guapo”, m'ho diuen quan festejo,
“guapo”, m'ho diuen sense treva ni repòs.
Guapo —del món el més formós.

Les senyores del veïnat
ja s'escandalitzen sols en veure'm;
tan bon punt sóc arribat,
ja s'abandonen al desig desenfrenat.

Jo no puc pas fer-hi res,
tinc l'ànim d'un burgès,
i sóc pastat a Don Giovanni.

Recordo just en néixer,
la infermera va agafar-me, contemplar-me,
i com si fos el fill de Déu,
ja va caure seduïda davant meu!

“Guapo”, m'ho diuen a tota hora,
“guapo”, un rostre que enamora,
“guapo”, m'ho diuen tant de dia com de nit.
Guapo —i un xic de presumit.

Els senyors de tots cantons,
faig dubtar-los de la seva essència;
agafant-se els pantalons,
ja em persegueixen i em trepitgen els talons.

Jo no ho puc pas evitar,
sóc fàcil d'estimar,
com Lady Di o Marilyn Monroe.

Recordo que a l'escola,
si volia apujar nota, treure un deu
o bé aprovar tot fent descans,
somrient era tot dins les meves mans!

“Guapo”, li diuen quan passeja,
“guapo”, li diuen quan festeja,
“guapo”, li diuen sense treva ni repòs.
Guapo —del món el més formós

I sóc tan guapo que a les nits no puc dormir
sabent que qualsevol pot aparèixer i devorar-me i acabar amb mi!
És injust el meu destí: viure d'amagat per no ser menjat.

Guapo, vine cap aquí! Guapo, que jo et vull amanir!
Guapo, vine cap aquí! Guapo, que et vull assaborir!
Guapo, si vens amb mi, gaudirem sense cap dubte,
gaudirem com sibarites la tendresa del llamí.

Guapo, del tot irresistible,
guapo, del nas fins al testicle,
guapo, només amb un sol toc de julivert.
Guapo —la menja amb més encert.

Guapo, quin tros de meravella,
guapo, del peu fins la parpella,
guapo, només amb un polsim de romaní,
guapo —del món el més—,
guapo —del món el més—,
guapo, me'l quedo tot per mi!

Brindem plegats pel desitjos i els anhels robats,
Brindem tots junts i aixequem els nostres punys.
Brindem, brindem per allò que no aconseguirem.
La vida és bonica quan brindem.

La primera copa és pels amants,
que ja han separat les seves mans,
que han tingut la por que la passió
se'ls emportés tan lluny que els fes volar
fins mar enllà.

La segona copa és pels errors
que tots hem comès de dos en dos.
Per aquella pedra que ens fa caure
un cop i un altre i que seguim trobant
al llarg dels anys.

Farem un glop de sort,
que mai se sap i mai s'espera
quan de les 7 vides s'arriba sense avís i massa d'hora a la darrera.

Brindem plegats pel desitjos i els anhels robats...

Tots seguim bevent pel nostre sou,
que ens estreny amb força com un jou;
i ho farem per totes les vegades que hem promès
que ho deixaríem tot
i no hem fet res.

Ara alcem la copa ben amunt,
fem-ho per aquells que estan tan lluny,
no oblidem que van acompanyar-nos
amb ulls clucs en tots moments
fins a trobar aixopluc.

Farem un glop de sort...
Brindem plegats pel desitjos i els anhels robats...

La darrera copa és per tu i jo,
que entonem amb força la cançó
dins de cada glop, un bri de pena que ens beurem
fins a aigualir la por
per la tristor.

Brindem plegats...

Que mai se sap i mai s'espera
quan de les 7 vides s'arriba sense avís i massa d'hora a la darrera.

Ens hem alçat mil i una vegades
i hem caigut per tornar a remuntar;
ja res ens pot fer enrere:
la victòria és nostra!
Tantes i tantes ferides
no han fet més que engrandir el nostre afany;
tenim aquesta força
i la victòria és nostra avui!

Jo cavalco al teu costat,
pots comptar amb mi
encara que aquest cel
ens caigui tot a sobre.
Tens la meva mà al davant,
agafa't fort
i unim el nostre cant.

Ens hem alçat sobre mars i muntanyes
convençuts que podíem guanyar.
La sort ens ve de cara:
la victòria és nostra!
Hem assaltat les muralles,
Som la pedra que venç a Goliat.
No hi ha gegant prou gran
i la victòria és nostra avui!

Sents, et parlo des del cor,
si vols venir
prometo que serem els reis
d'aquesta terra.
Saps que aquest és el botí,
unim les mans
i canta fort amb mi.

Marc, Neus, Quim, Pol, Rut,
Jan, Cesc, Nil, Boi, Hug,
Mar, Bet, Guiu, Roc, Lluc, Blai,
Marta, Fèlix, Aina, Jofre, Bruna, Xavi, Cèlia, Jordi,
Pau, Greta, Pep, Núria, Max, Clara, Toni, Hèctor,
Gemma, Carles, Aida, Víctor, Alba, Dídac, Carla, Nèstor.

La Laia i en Robert fa molts anys que viuen junts,
i en Pol i la Marina tot just porten dos mesets,
però res prohibeix que en Pol besi la Laia amagant-se entre parets.

En Pol ni tan sols sap que el dimecres i el dijous,
quan creu que la Marina va al gimnàs a fer flexions,
ella es troba amb en Francesc, li recita poesia i li esvera les passions.

I en Francesc quan torna a casa li explica a la Queralt
que el dia ha estat llarg i ella li contesta "el meu també",
però no li diu que es veu sovint amb l'Oleguer.

La cançó dels amors entrellaçats
—tothom la sap, tothom n'és part.

El bo de l'Oleguer té un amant que es diu Lluís
que toca la guitarra i li ha escrit una cançó:
diu que és un cercle viciós, que s'estan equivocant, que és un error i que té por.

I en Lluís per consolar-se va amb la Sònia i la Dolors:
adolescents, bessones incansables de plaer
que quan acaben van de dret cap a l'Albert.

La cançó dels amors entrellaçats...

M'estima, ho veig als ulls dels altres
i l'estimo, i li dic quan faig l'amor al llit d'un altre (d'una altra).

Mar, Bet, Guiu, Roc, Lluc, Blai, Neus, Quim,
Marta, Fèlix, Aina, Jofre,
Pau, Greta, Pep, Núria,
Bruna, Xavi, Cèlia, Pol.

L'Albert té l'afició de fer molta natació,
hi va cada matí i encara mai no ha sospitat
que la seva monitora (l'Anaïs, amb qui s'enrotlla) també ho fa amb el seu cunyat.

En Manel, que és el cunyat, és tan lleig com un pecat.
La bella Agnès finalment es treu l'anell
perquè a qui estima és a Tu i no vol viure més amb ell.

La cançó dels amors entrellaçats...
M'estima, ho veig als ulls dels altres...

Marc, Neus, Quim, Pol, Rut,
Jan, Cesc, Nil, Boi, Hug,
Mar, Bet, Guiu, Roc, Lluc, Blai.
Marta, Fèlix, Aina, Jofre, Bruna, Xavi, Cèlia, Eva, Arnau.

Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit
que la gent plora de pena si explico un acudit.
Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit,
ben igual que el peix bullit.
Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit
que fa més de tres setmanes que sóc a dins del llit.
Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit
que no tinc ni un sol amic.

Jo que intento seduir la noia rossa de la barra:
té un escot enorme i ben exuberant.
La convido a beure un bíter mentre explico i li recito
de memòria el nombre pi i el temps de Planck.

I em pregunto per què marxa.
Es pregunta per què marxa!
Remugant com una manxa.
Remugant com una manxa!
M'ha dit "vine al llit" i ja m'he adormit.

I em pregunto què l'espanta
Es pregunta què l'espanta!
mentre bec la meva Fanta
Mentre beu la seva Fanta!
Li ha dit "vine al llit" i ja s'ha adormit.

Aniré a la biblioteca tot buscant una noieta
ben lletrada i amb més coco que braguer.
M'agenollo i li recito de tirada i de memòria
el Canigó de Mossèn Cinto Verdaguer.

I em pregunto per què marxa...
Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit...

Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit
que no tinc, que no tinc, que no tinc ni un mig amic!

Vinga, vinga aixeca el cul que t'estàs tornant gandul!
Vinga, vinga aixeca el cap que t'estàs quedant tarat!
Escolta un disc d'Obeses i gaudeix com les deesses.
Surt i viu la vida, que al llit sol no hi faràs res.

Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit
que no tinc, que no tinc, que no tinc,
que no tinc cap intenció de moure un pèl
per molt que soni aquesta rumba dedicada a l'Avorrit!

Les nits se'm fan eternes quan hi penso,
i sento que he perdut tots els meus anys,
vivint amb la disfressa de pallasso,
creient-me les mentides i els enganys.

Fugint de les floretes que es pansien,
la seva maduresa em va cridar.
Les coses que ignorava que existien
d'una a una me les va ben ensenyar.

Oh, Mammi, no puc oblidar aquella nit,
allò semblava un bordell de mala mort fins que vas aparèixer.
Exòtica com cap altra, ardent.
Vas obrir els meus ulls,
vas obrir els meus ulls!

Jo vull que em cuidi la Mammi, només ella m'ha fet sentir així.
Jo vull que em cuidi la Mammi, ella sap què és el millor per mi.
Mammi, vine amb mi!
Mammi, salta amb mi!
Mammi, balla amb mi, quan ho fas em sento diví.

No penso malgastar ni un bri de vida,
vull viure al seu costat eternament.
Faré tapiar la porta i la sortida.
M'entrego cap al teu secret plaent.

Oh, Mammi, recordo cada moment d'aquella nit.
Jo només era un pobre noi i tu vas saber com il·luminar-me.
La més exuberant, la més fervorosa.
Vas obrir els meus ulls,
vas obrir els meus ulls,
tu vas fer que es trenquessin tots els esculls!

Jo vull que em cuidi la Mammi...

Oh, Mammi, la reina de la nit! Balla per mi!
La Deessa, la Musa de les Muses. Balla per mi!
Mammi!

Jo vull que em cuidi la Mammi, jo vull que em cuidi la Mammi, sí!

Mammi, vine amb mi...

Mammi, vine amb mi!
Mammi, salta amb mi!
Mammi, balla amb mi, quan ho fas jo sento que,
sí, jo sento que, Mammi, ja puc morir!

I. ENTRANT DINS LA LLEGENDA

II. PRÒLEG
Geperut de Montserrat:
Temps era temps a una terra llunyana,
quan la Bellesa i el Mal ho eren tot...
Monstres i Princeses
no són bestieses,
el seu record ha perdurat.
Jo us cantaré una antiga llegenda
que va passar far molts anys...

Tot era pau i bondat dins del regne,
però aquell destí va canviar-los la sort:
un drac malvat va aparèixer,
deien que treia foc pels queixals!
No perdem temps i entrem dins la història.
Ara estigueu ben atents.

III. EL LAMENT DEL POBLE
Assetja el nostre poble un drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Cases devastades,
famílies destrossades.
Amors trencats,
vides esqueixades.
Per què ens cau aquest càstig? Per què?
Assetja el nostre poble un drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, el poble vol la pau.
Pau pels nostres fills, bondat a dins les cases.
He somiat que ens desfèiem d'aquest maleït drac.
He somiat que tornava a sentir felicitat.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, oh, Rei, senyor nostre.
Si us plau, senyor nostre.

IV. EL PODER DICTA SENTÈNCIA
Rei:
Ciutadans d'aquestes terres, he escoltat amb atenció els vostres precs.
Ja fa temps que aquesta pàtria ha perdut la seva llum i la claror.
La bèstia s'ha de controlar, només hi ha una manera, i no us agradarà.
Hem de calmar la seva set: farem el sacrifici d'una noia o d'un vailet.
Demà al matí l'atzar dirà qui haurà de morir pel bé de la gent.
Demà al matí l'atzar dirà qui serà l'heroi que es sacrifiqui per nosaltres.

V. LA REVELACIÓ
Geperut de Montserrat
Quina desgràcia per tots aquells homes
quan van saber la notícia del Rei.
De bon matí la plaça era plena
per descobrir l'elegit.

VI. PRIMERA SENTÈNCIA
Pregoner:
Segons el decret reial, l'atzar ha dictat el nom: Ermengol el terrisser.

VII. EL COMIAT DE LA MISÈRIA
Ermengol el terrisser:
Jo sóc Ermengol el terrisser,
el destí ha volgut que jo fos l'elegit.
Em sacrifico pels meus fills i per la meva estimada esposa,
per la meva terra i per la meva gent.
Que la meva mort sigui per la vostra pau.
Amics, me'n vaig, me'n vaig.

VIII. EL RECORD DE LA MISÈRIA
Geperut de Montserrat:
Pobre, pobre Ermengol,
va morir en mans de la bèstia.
Amb la seva mort
va arribar la pau per tothom.
Va ser un heroi, tots el recorden,
el terrisser que els va salvar.
Pobre, pobre Ermengol,
la glòria va ser molt curta;
poc temps després de la seva gesta,
el drac va tornar per matar.

IX. EL LAMENT DEL POBLE
Ja torna al nostre poble el drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, el poble vol la pau.
Ja torna al nostre poble el drac temible.
Ens cal la mort d'algú per sobreviure.

X. SEGONA SENTÈNCIA
Pregoner:
Segons el decret reial, l'atzar ha dictat el nom: La Princesa Cleodolinda.

XI. EL CREPÚSCLE DEL REI
Rei:
Oh, no, oh, no, desgràcia!
Oh, no, oh, no, tragèdia!
La meva filla estimada,
la bondat angelical,
la més dolça, la més bella,
la meva Cleodolinda.
Ho havia d'haver pensat abans, el nostre és un món de Monstres i Princeses.
Cleodolinda, hauràs de morir pel bé de la gent.
Cleodolinda, no!

XII. LA REVELACIÓ
Geperut de Montserrat:
Va ser el Rei mateix
que anuncià a la Princesa el seu desenllaç.
Cleodolinda va acceptar-ho,
va abraçar al seu pare i es va retirar.
L'endemà al matí tot el poble va sortir
per dir-li adéu a la Princesa.

XIII. EL COMIAT DE LA BELLESA
Princesa Cleodolinda:
Aquests anys amb tots vosaltres han estat un dolç regal,
que la vida t'acarona però a vegades et vol mal.
He viscut plena de joia aprofitant cada moment,
ara sé que he estat triada per fer fora aquest turment.

Que mori la Bellesa si és pel Bé,
que mori tot l'Amor si és per la Pau.

Pare meu que no m'oblidin, el record em farà forta.

Rei:
Filla meva estimada mai no oblidaré el teu nom. Mai, mai!
Princesa Cleodolinda:
He viscut plena de joia aprofitant cada moment.
Rei:
Plena de joia, Cleodolina. Aprofitant tots els moments.
Princesa Cleodolinda:
Ara sé que he estat triada per fer fora aquest turment.
Rei:
L'atzar ho ha dictat així.
Tots dos:
Que mori la Bellesa si és pel Bé,
que mori tot l'Amor si és per la Pau.
Rei:
El destí escriu la història i és ell qui ens mana el camí.
Princesa Cleodolinda:
Adéu pare meu.
Rei:
Adéu Cleodolinda.
Poble:
Adéu Princesa. Adéu. Adéu Cleodolinda. Cleodolinda! Adéu Princesa Cleodolinda.

XIV. L'ESPERANÇA
Geperut de Montserrat:
Però amics meus, no encongiu les cares,
que això és una llegenda i sempre ha d'acabar bé.
Que ressonin fort les gatzares,
que ja arriba el nostre Cavaller.

XV. EN NOM DEL BÉ
Cavaller:
Sóc fill d'una terra tan llunyana,
d'ella mai n'haureu sentit el nom.
He sentit que fa temps que aquí hi ha gana
i que el drac ha matat algun prohom.
Una força inexplicable m'ha portat cap aquest regne.
Vinc en nom del Bé per vèncer el Mal en una pugna.

La Bellesa és el més valuós
que hem mai tingut els homes.
Insensats, els qui gosàveu sacrificar-la.

S'acaba el temps pel drac malvat, haurà de morir pel bé de la gent.
S'acaba el temps pel drac malvat, jo seré l'heroi quan el travessi amb la llança.

XVI. EL BÉ I LA BELLESA
Princesa Cleodolinda:
Cavaller dins la seva mirada jo hi veig puresa i honor.
Cavaller:
Princesa dins la seva bellesa jo hi veig l'espant i el terror.
Princesa Cleodolinda:
L'atzar ha dictat que havia de morir pel meu poble. No puc res contra un destí que em pren el cor i m'enverina.
Cavaller:
Cap destí ha dit que avui havia de morir, Princesa. Pugi a sobre el meu cavall i confiï en la sort que m'acompanya.

XVII. CAMÍ DE LA COVA
Geperut de Montserrat:
El Cavaller i la Princesa van anar a trobar el drac,
una bèstia terrible, treia foc pels queixals.
Aparteu les criatures i tapeu-vos les orelles,
que crida més fort que un ramat.

XVIII. LA COVA DEL DRAC

XIX. El BÉ I EL MAL
Cavaller:
Tens la mort a dins els ulls.
Vinc per vèncer el teu orgull.
Sento que la sang et bull.
Ets el Mal i jo lluito en nom del Bé.

XX. EL COMIAT DEL MAL
Geperut de Montserrat:
Tres cops de llança directes al cor,
i el drac ja va caure per sempre, ben mort.
De la ferida nasqué una rosa com si sempre hagués estat allà esperant.
Una rosa tan bonica sols pot néixer de la sang que brolla del mal.
Cleodolinda i l'heroi que va salvar-la van tornar sobre el cavall, tots junts a Palau.

XXI. CAMÍ DE PALAU

XXII. A PALAU, LA LLEGENDA ES REVELA
Cavaller:
Jo us retorno la Bellesa...
Princesa Cleodolinda:
Per fi retorno amb el meu poble...
Cavaller:
...alliberant-vos dels perills.
Princesa Cleodolinda:
...alliberant-me dels perills.
Cavaller:
La meva llança ha estat triada per fer fora aquell turment.
Princesa Cleodolinda:
Hi havia un destí escrit.
Tots dos:
Salvem la Bellesa dels paranys,
portem l'Amor ben lluny dels nostres planys.
Princesa Cleodolinda:
Pare!
Rei:
Oh, filla meva, però què veuen els meus ulls? Sembla un miracle .
Tots dos:
És un miracle!
Tots tres:
Salvem la Bellesa dels paranys,
portem l'Amor ben lluny de tots els planys.

Rei:
Oh, noble Cavaller, demana'm el que vulguis, tot és teu si ho vols.
Cavaller:
Oh, rei, no puc acceptar res del seu regne.
Rei:
Doncs com puc pagar-te el què has fet?
Cavaller:
Oh, Rei, feu que mai oblidin el meu nom.
Rei:
Prometo que seràs una llegenda. Quin és el teu nom?
Cavaller:
El meu nom és Jordi!

XXIII. LA PREGUNTA FINAL
Geperut de Montserrat:
Així és com acaba aquesta llegenda,
però a tot arreu, hi haurà sempre més dracs.
Per acabar ara us pregunto,
i no tingueu pressa per contestar,
quin valor tenen el Bé i la Bellesa si no s'enfronten al Mal?