Últim disc

Artista: Obeses
Discogràfica: Música Global
Data de sortida: 2018
Estils: Metal, Opera Rock, Pop, Rock

banner
Fills de les estrelles

Fills de les estrelles

Artista: Obeses
Discogràfica: Música Global
Data de sortida: 2018
Estils: Metal, Opera Rock
Disponible a:
iTunes

"Escric aquestes línies plorant d'emoció, assegut a taula mirant-me el Canigó nevat mentre ressona a les meves orelles l'últim treball d'aquests prohoms del rock neoclàssic futurista –suposant que sigui possible etiquetar els Obeses d'alguna manera. Tot el que pugui escriure quedarà curt i, per tant, només puc remetre'm a l'escolta obligada d'aquesta peça que ja és part imprescindible de la història de la música catalana –ergo, universal. Arnau Tordera, cantant fastuós i guitarra excels, acompanyat dels seus genials adlàters, ha esculpit en marbre i lluentons un capítol important en la història."

- Jair Domínguez
Lletres:

Mà amiga

Eh, tu, que sempre vas entrebancat,
tu!, que tens la vida feta un nyap
no hi pensis més i aixeca el cap!
Eh, tu, que ja t'ofegues amb els plors,
tu!, que ja no vols seguir lluitant
i els ulls no et brillen amb encant.

Segur que ben a prop hi ha una mà amiga
i ella et pot curar aquesta gran ferida.
I si no trobes ningú, som aquí per estar amb tu,
recorda que el demà serà més clar.

Eh, tu, que no tens ganes de saltar,
tu!, que dius que ja no té sentit
i no et batega res al pit.
Eh, tu, que sempre vas amb el cap cot,
tu, que sempre ets l'últim d'arribar
pitjor que un drama shakespearià!

Segur que ben a prop hi ha una mà amiga
i ella et pot curar aquesta gran ferida.
I si no trobes ningú, som aquí per estar amb tu,
recorda que el demà serà més clar.

Mai abandonis!
Mai desisteixis!
Surt de la gàbia i aprèn a volar,
mai diguis mai!

I si no trobes ningú, som aquí per estar amb tu,
recorda que el demà serà més clar!

Perdona'm

Oh, nena, mai t'oblidaré!

Perdona'm les carícies,
perdona'm els petons,
perdona'm la mirada apassionada,
perdona'm per tots els cops que tu em vas perdonar.

Perdona'm les promeses,
perdona'm els sopars,
perdona'm cada bella passejada,
perdona'm per tots els cops que jo et vaig perdonar.

I potser va ser el fred, potser va ser el fred
que va portar-nos aquell hivern,
i malgrat tenir el cor glaçat
allò era un infern a cada moment.
I potser va ser el fred, potser va ser el fred
o potser només vam ser nosaltres:
tantes presses i errors
i mentides enlloc d'abraçar-nos,
besar-nos, tocar-nos
i fer l'amor cada matí en un nou llit.

Perdona'm les paraules, les cartes i les flors,
els somnis compartits i les converses sense fi
i aquell camí que havíem de fer junts
perdona'm, oh, perdona'm per aquelles nits eternes,
perdona'm per tots els cops que ens vàrem perdonar.

I potser va ser el fred, potser va ser el fred...
...i fer l'amor cada matí en un nou llit, sí, en un nou llit.

Oh, nena, la vida ja no m'ha tornat a somriure més.
Ara visc de nit en nit. Nits que no s'acaben mai.
I sóc només records, estic fet de records.
Records d'aquelles postes rogenques a la platja,
records d'aquelles nits de sexe ardent interminable,
records de totes i cadascuna de les vegades
que, sense pensar-hi, ni voler-ho, inconscient de mi!,
vaig dir-te "perdona'm".


Perdona'm! —Perdona'l!
Perdona'm! —Perdona'l!
Perdona'l, perdona'l, perdona'l
és un inconscient, no sap el que es fa
no en sap res de la vida i l'amor.
És un miserable, una ànima amb pena, però és bo.
Perdona'l, perdona'l, perdona'l, si us plau!

I potser va ser el fred, potser va ser el fred...

Ens en sortirem

Ens en sortirem,
malgrat que sembli que, de fet, ningú ens entén.
Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament,
m'has de creure si et dic que ens en sortirem.

Saps prou bé, que aquella nit vam ser els amos del carrer.
Saps prou bé, que el que vam viure mai ningú ho podrà desfer.
Quan el sol va despuntar
ja érem més d'un centenar
amb les cares plenes d'un somriure clar.
Vam escriure un nou destí;
els que vam ser-hi vam ser herois,
vam ser heroïnes, vam ser història sense fi.

Saps prou bé, que aquella lluita va deixar un regust amarg
però saps prou bé, que la victòria és per qui agafa el rumb més llarg.
L'esperança dins dels ulls
per saltar tots els esculls;
si la causa és noble, cal salvar l'orgull.
I per fi ens vam alçar,
els que hi vam ser hi tornaríem,
mil vegades per tornar-los a guanyar.

Saps prou bé que un segador, si no és al sac, no diu mai blat.
Saps prou bé que no serà un camí planer però l'hem somiat.
Junts vam ser milions de crits,
dels porucs i els atrevits,
ressonant fins a tocar-ho amb els dits.
Va ser un dia pel record,
per tots aquells que el temps va vèncer
i no ho van veure però que hi van deixar el seu cor.

1-O
M'has de creure si et dic que ens en sortirem.

Invasió terrícola

Perill imminent.
S'APROXIMEN ELS HUMANS. ANIQUILAR ELS HUMANS

Invasió terrícola!
Comença l'era del terror!

Eh! Atenció! Formació!

Tot l'univers està en perill
des del marcià fins al conill!
I és que els humans han declarat la guerra.
S'acaba la pau estel·lar / La fi de la pau estel·lar
ja ho anunciava el vent solar.
Es fa una crida arreu de les galàxies!

Veniu de qualsevol racó,
des de Plutó fins a Orió,
avui l'espai us necessita!
És l'amenaça més letal
que ha travessat l'espai astral
són una plaga terminal!

Destruirem la humanitat per sempre més!
Destruirem la humanitat! Per sempre més.

Invasió terrícola!
Comença l'era del terror!

Eh! Atenció! Formació!

Han embogit amb la missió
de fer com l'amo i el senyor,
colonitzant tots els racons del cosmos.
Ningú no pot estar segur
han conquerit Urà i Neptú,
necessitem herois intergalàctics!

Veniu de qualsevol indret,
d'Alfa Centauri amb un coet
o cavalcant algun cometa.
És l'amenaça més letal
que ha travessat l'espai astral
són una plaga terminal!

Destruirem la humanitat per sempre més!
Destruirem la humanitat! Per sempre més.



Neutrons! Raig còsmic!
Protons! Atòmics!
HUMANITAT ANIQUILADA

Adéu-siau!

Destruirem la humanitat per sempre més!

El nostre temps

A la vida hi arribem de manera inesperada,
un bon dia despertem sense mapes ni timó.
És un cop de sort o és la sort d'un cop?
Un enigma estrany sense solució.

I perduts en un desert, caminem buscant petjades,
tot cercant un rumb incert que ens apropi a l'horitzó.
Cada pas que fem ha de ser un pas ferm,
que el rellotge empeny sense compassió.

El temps s'esmuny com l'aigua dins del puny.
I el veus marxar com si no hi hagués demà.
Com si tot el que hem viscut,
com si tot el que hem sentit,
no fos més que un bell miratge,
una il·lusió d'aquell passat,
que ens aferra a aquest present.
I ens diu que fer-se gran
és comprendre que, al final,
amb tristesa però amb encant,
només som un instant.

Entre encerts i molts errors descobrim això de viure,
resguardant-nos de les pors que portem a cada mà.
Cada instant viscut forja el nostre escut
i no es pot dubtar quan sents la vida que se'n va!

El temps s'esmuny com l'aigua dins del puny...
Un instant per viure-ho tot, afanya't.
Un instant per viure un instant.

Finalment tanquem els ulls i s'acaba el nostre temps.

Cafè, copa i puro

Benvolguda senyoreta,
si em permet una estoneta,
vull convidar-la a gaudir d'un món millor.
Vol un cafetó? Un cigaló?
O prefereix un puro del senyor?
-Ah... no!
És més negre que el petroli
i és tan fosc com el carbó,
però el seu sabor ha fascinat la població.
La senyora i el senyor
no perdran mai l'ocasió
de gaudir d'aquesta tradició:
Cafè, copa i puro!

No molestis la veïna
amb uns roncs de bèstia alpina.
Pren-te aquesta vella medicina:
venerada i divina cafeïna!
No t'adormis al volant,
que et volem ben fort i gran!
Si el que necessites és un còctel d'emoció,
amaneix-lo i gaudeix d'un cigaló!

Ens rendim a aquest aroma,
ens excita i no és cap broma.
El poder d'aquesta feromona
ja transforma la gateta en lleona!
Si voleu rejovenir,
feu-ne un glop de bon matí.
Però si allò que us manca a la vida és la passió,
amanir-lo amb un licor serà el millor!





Però de sobte sense avís ni cap sospita
la cendra del senyor cau mica en mica.
La senyora s'ha posat feta una fera
amb el puro del senyor sense trempera.
No ha parat fins a trobar l'explicació:
doncs resulta que el senyor, per error o convicció,
ha sucat el seu gran puro dins d'un altre cigaló!

És més negre que el petroli...

Ulleres de lluna

Benvinguts, guapos i guapes!
Això no és un bordell de mala mort.
No és club, no és un bar ni és un mueblé.
Això és la nit!

Són les dotze de la nit
l'hora perfecta per llevar-se fent un crit. Au! Hahaha!
La foscor em fa companyia
em fa d'amant i em fa de guia com ningú.
Saps que és així, nena!

Sóc una bèstia nocturna!
(Només sap viure de nit)
Jo sóc el foc i l'espurna!
(T'encén el cos amb delit)

Tot allò que t'han prohibit
està permès aquesta nit si te les poses ja quedes beneït!
Abandona't al plaer.
i gaudiràs fins a quedar-te sense alè,
no hi ha marxa enrere i no hi ha fre.

Benvinguts al paradís, sí!,
aquí regna Dionís:
Sexe, Mozart i rock'n'roll
i també alguna copeta d'alcohol!

Ulleres de lluna
per veure-ho tot millor.
Sí! Ulleres de lluna,
desperten la passió!
Ulleres de lluna,
per viure en la foscor.
Sí! Ulleres de lluna,
Per gent com tu i com jo!

No pateixis tan pel fred
vaig més calent i més encès que un llarg coet. No t'ho pots ni imaginar!
Sóc la festa, sóc la rauxa
sóc el rei de la disbauxa, una bauxa enmig de Xauxa!

Sóc una bèstia nocturna!
(Només sap viure de nit)
Jo sóc el foc i l'espurna!
(T'encén el cos amb delit)




Tot allò que tan somies
no només són fantasies, ho pots viure cada nit!
Fer l'amor a tort i a dret
a allò que es mou i al que està quiet:
orgasmes a domicili a partir de mitja nit!

Benvinguts al paradís, sí!,
aquí regna Dionís:
Sexe, Mozart i rock'n'roll
i també alguna copeta d'alcohol!

Ulleres de lluna
per veure-ho tot millor.
Sí! Ulleres de lluna,
desperten la passió!
Ulleres de lluna,
per viure en la foscor.
Sí! Ulleres de lluna,
comença la funció!
Per gent com tu i com jo!

Oh! Sóc el gran masturbador!
I no! No m'ho han ensenyat, és vocació!
Un talent innat i un atribut desorbitat,
presumeixo amb prou raó:
sóc l'inventor del bell pecat!
Tinc més vides que el meu gat, sí!,
és impossible mantenir-me controlat!

Surt i gaudeix de la nit!

El tango de les mentides

Mentir, el nostre pa de cada dia,
fingim que som allò que mai serem.
Mentir, oh!, quina dolça meravella
una joia que el l'atzar va regalar-nos
per fer, del joc de viure, un artifici sinuós.

L'engany, una estratègia serpentina:
un frau que assaborim com a triomf.
L'engany, quin regal de la fortuna:
se'ns emporta per camins tan tortuosos,
tan dolços però tan foscos que emmascaren la veritat.

Mentim cada dia i cada nit.
Mentim a la feina i dins el llit.
Hem fet de la mentida l'estratègia preferida per trobar felicitat.
Hem fet de la mentida una cuirassa ben vulgar per estalviar-nos la veritat.

Pits de plàstic.
L'amor comprat amb un bitllet.
Fotos retocades que ens fan a tots iguals.
Déus de tots colors.
Portades amb notícies inventades.

...una joia que el l'atzar va regalar-nos
per fer, del joc de viure, un artifici sinuós.

Mentim cada dia i cada nit.
Mentim a la feina i dins el llit.

I allà on sigui que arribem,
venerarem la mentida com a únic substitut de la veritat!

Es compten les pigues

Comença el nou curs amb classe d'història,
enmig del neguit i una bona cridòria.
Tots els pupitres es van ocupant
i ella, que és la més tímida, es queda al davant.

Està molt nerviosa i per no semblar boja
s'asseu al costat de la noia pèl-roja.
S'ha descuidat el bolígraf blau cel,
però la noia en té dos i amb això es trenca el gel.

Passen els mesos i ajunten les taules,
es diuen els mòbils, s'envien paraules.
I cada nit quan s'estiren al llit
neixen mil papallones a dins del seu pit.

Es donen les mans i es compten les pigues:
són dues amants i no dues amigues.
Se les emporta la tendra passió
fins que a l'hora del patí es fan un petó.

I és que l'amor, l'amor mai s'atura.
I és que l'amor, l'amor mai no dorm.
I en un dia inesperat
o en la nit més imprevista
en algun racó de món et somriurà.

Juguen i diuen que són com Julietes
quan surten de casa, a la nit, de puntetes.
Però s'ha acabat el fugir d'amagat
perquè arriba el final d'aquest curs ensucrat.

Comença l'estiu, les inunda el somriure,
les nits sense fi i les ganes de viure.
Juntes recorden el seu primer cop:
a la ràdio sonava aquell tema pop.

I és que l'amor, l'amor mai s'atura...

Però com el vent de tardor
que fa caure fulles roges,
la bonica cabellera lentament va anar minvant.
Talment com una fulla que retorna al sòl del bosc
tan fràgil, però tan tendra, agafant l'últim sospir.



Comença un nou curs amb classe d'història
s'asseu al darrere amb la seva cabòria.
Però lluny d'enfonsar-se, escriu un anhel
a la nova llibreta amb el boli blau cel.

Fills de la mateixa mare

a Carl Sagan

Cremem la casa del veí,
menystenim allò que pensa quan no entenem què diu.
Robem el foc, el pa i el vi
fins i tot quan no ens fa falta, amb un posat altiu.

Per què no atansem la mà
i desfem el temible puny de guerra?
Per què no ens mirem els ulls,
fem enrere pors i orgulls,
i escoltem la veu de l'altre?
Per què no sabem lluitar
amb l'astúcia d'un ancià
contra allò que ara ens separa?

Som fills de la mateixa mare,
som germans amb la mateixa sang.
I aquest sol, que ens il·lumina i que ens iguala,
que ens alimenta i que ens empara, surt per tots.

Mireu, el riu és ple de fang
i fumegen aquells boscos on jugàvem tant.

Per què no hem sabut parar
si al final eren tot derrotes?
On són ara els vencedors
si el present és espinós
i tot sembla irrespirable?
Ningú podrà sortir a guanyar
ni el poble ni el tirà
quan la història ens interrogui. No!

Som fills de la mateixa mare,
som germans amb la mateixa sang.
I aquest sol, que ens il·lumina i que ens iguala,
que ens alimenta i que ens empara, surt per tots.

Hem vingut a molestar!

Ha, ha, ha!
No té sentit que aixequis el dit
ja saps la resposta a la teva pregunta
és que: sí, és clar que pots venir.
Però has de saber que no ho fem per plaer.
No es pot evitar,
és un fet darwinià
és un deure humà.

Hem vingut a molestar,
a fer nosa i empipar.
Som un gra al mig del nas,
no passem pel sedàs
i ningú ens marca el compàs!
Hem vingut a molestar:
som la pedra a la seva sabata.
No hi ha res, ni ningú,
que ens pugui aturar,
avui hem vingut a molestar!

Al mig del carrer
algú et dirà que això no està bé.
Però res no està bé quan pretén derrocar el que està bé.
Ai, collons, quin embolic!
No sé ni què dic,
eh, però sempre somric!
Sí, no fallarem,
sigui estiu o hivern
som el nostre govern!

Hem vingut a molestar,
a fer nosa i emprenyar.
Som un gran voltadits,
un mosquit a les nits,
el pitjor dels teus acudits.
Hem vingut a molestar:
com el gall que vol cantar.

No hi ha res, ni ningú,
que ens pugui aturar,
avui hem vingut a molestar!


Uh, ah, uh, uh ah,
hem vingut a molestar!

La senyora adinerada que passeja el seu Chihuahua i al parterre ja ens hi deixa un regalet?
El reiet que vol corona, no treballa ni una estona i viu feliç com un anís al palauet?
I els polítics que menteixen i traeixen el teu vot?
I els grupets catalanets que no afinen res de res?
I la profe repel·lent?
I el banquer panxacontent?
Molestem, molestem, que la civada guanyarem!

Hem vingut a molestar...

Un món de bojos

És un mar
ple de dolor i misèria.
El joc d'uns quants
la mort d'uns altres tants.

Quan té fam,
el poderós ens devora.
I quan té fred
pot escorxar-nos
i abrigar-se amb el teu cos.

Fins quan portarem el vel sobre els ulls?
Fins quan la mordassa robarà el nostre alè?
Aquest no és el món que volíem,
però potser el mereixem.

Un món de bojos esquerp i salvatge.
Un món podrit pel dolor i l'esclavatge.

Han prohibit
tots els colors de l'alba.
I han prohibit
aquelles ments que s'atrevien a pensar.

Fins quan portarem el vel sobre els ulls?
Fins quan la mordassa robarà el nostre alè?
Aquest no és el món que volíem,
però potser el mereixem.

Un món de bojos esquerp i salvatge.
Un món podrit pel dolor i l'esclavatge.

L'himne d'obeses

Obeses, Obeses,
som els més grans de l'Univers.
No hi ha res igual,
per sobre el bé i el mal,
Obeses immortal!

El plaer: la nostra ensenya.
La raó: el nostre bram.
Súbdits de l'Art,
deixebles d'Euterpe,
sempre fidels als seus manaments.
A cada obstacle una cançó
que pugui fer, del món,
un lloc molt millor.

Entre Herois i Heroïnes
que cavalquen al compàs
ens hem guanyat la Llibertat!

Obeses...

Dansarem amb la bellesa
i besarem les seves mans.
Som portadors del far de la història
i d'un llarg llinatge en som els hereus.
Si l'infortuni truca al portal,
li responem cantant,
amb força, com cal.

Entre Herois i Heroïnes
que cavalquen al compàs
ens hem guanyat la Llibertat!

Obeses...

Últim video